000

100

%

La ciutat antiga va desaparèixer lentament entre els segles V i VII, donant pas a noves realitats urbanes que originaran la ciutat « medieval ». La comprensió del fet urbà en l´Edat Mitjana passa necessàriament per l´anàlisi minuciosa de les percepcions que tenien del mateix els seus contemporanis, però sense renunciar a la construcció teòrica del seu objecte valent-se dels conceptes actuals de les ciències socials. Des d´aquesta doble perspectiva, s´aborda el nou model d´urbanisme dels segles VIII-IX, la florida de les ciutats en l´època de l´expansió europea (segles XI-XIV) i la formació de les comunitats urbanes com a societats polítiques relacionades amb els estats naixents (segles XII-XV). Al mateix temps, s´estudia la vida a la ciutat a partir de les seves estructures econòmiques, dels espais urbans i les formes de sociabilitat.